L'entorn urbà de la font del Lleó de Xàtiva

Des de finals d’època Moderna i sobretot en època Contemporània l’espectacular augment del mode de vida urbà i el creixement de les ciutats van fer que des de les administracions es regularen totes les actuacions que es feien sobre la ciutat. Aquest proto-urbanisme va rebre el nom de Policia urbana i comprenia entre altres llicències d’obra de particulars, obres d’embelliment de la ciutat (Voreres, col•locació de llambordes, alineació de carrers, etc), demolició de les muralles i ja entrant al segle XX instal•lació de motors i generadors elèctrics en les primeres indústries de la ciutat.
A l’Arxiu Municipal de Xàtiva es conserven al voltant de 25 caixes amb expedients de Policia Urbana compresos entre principis del segle XIX i els anys 50 del segle XX. Els estudiants en pràctiques de l’arxiu ens hem encarregat de fer una relació de propietaris i adreces de cadascun dels expedients. D’eixos expedients volem assenyalar els de construcció o reforma d’edificis singulars de la ciutat, havent de destacar el de la Casa Botella i el de l’Hotel Españoleto.
Aquestos dos edificis s’inclouen en un conjunt monumental que va començar a formar-se a principis del segle XX al voltant de la Font del Lleó i que esta format per la pròpia font i la gasolinera, l’Edifici Selgas o Hotel Españoleto, l’actual Ajuntament i la Casa Botella. Arturo Zaragozà i Ricardo Sicluna en el seu Catàleg del patrimoni arquitectònic del terme municipal de Xàtiva de l’any 1983, destacaven que aquesta zona era “el único conjunto en que el desarrollo urbano alcanza cotas de calidad solo similares al casco antiguo”
Al llarg del segle XIX les grans ciutats van començar a demolir les seues muralles donada l’expansió urbana i el canvi de modes de vida. A Xàtiva aquest procés va ser paulatí es va dilatar fins ben entrat el segle XX, però abans de demolir les muralles es va terraplenar la ronda exterior per a configurar el que actualment és l’Albereda Jaume I i l’Avinguda de Selgas. En l’encreuament entre aquestes i la baixada del Carme, es trobava el Portal Nou o de les Monges, més conegut com Del Lleó. El projecte original realitzat per Vicente Gascó data de l’any 1784, encara que va ser modificat el 1787. La construcció del portal es va executar el 1789 sota la direcció de Vicente Cuenca. El remat consistent en l’escut de la ciutat i una sèrie de trofeus representant diversos personatges va ser realitzat per Bautista Cotanda i actualment es conserva en la reproducció del portal situada a la plaça del País Valencià. La construcció de la Font del Lleó, originalment adossada al portal, data del 1818. Sobre la demolició del portal conservem un expedient del 1904 en el qual el mestre d’obres municipal enumera una sèrie de desperfectes, que al seu entendre no son greus, però avisa ales autoritats de que es facen càrrec d’ells per a evitar el seu agreujament. Finalment, l’any 1908 va ser demolit, ja que una nova revisió mostrava l’agreujament dels desperfectes que ja s’havien mencionat. La demolició del portal es va fer a instàncies del regidor Lino Casesnoves Gandia, que en el seu escrit manifestava que el portal formava “un conjunto antestético con el edificio construido sobre el solar de lo que fué teatro principal”, es a dir, la Casa Botella.
La casa Botella és el primer edifici construït d’aquest conjunt. Es va construir sobre el solar de l’antic Teatre Principal l’any 1906 a instàncies de Hilario Botella Satorres, empresari xativí del qual rep el nom i originalment estava destinada a ser una fàbrica de licors, sector bastant desenvolupat a la Xàtiva de principis de segle. Aquest és l’exemple més representatiu dels pocs edificis modernistes que es van construir a Xàtiva.
El següent edifici que es va construir va ser l’Hotel Españoleto o Edifici Selgas, actual seu de l’oficina d’Hisenda i de la Diputació de València. Va ser promogut pels empresaris asturians, residents a Madrid, Ezequiel y Juan de Selgas Marín, inicialment com a Hotel i Garatge, l’any 1924 amb un projecte d’Alfonso Fungairiño Nebot. L’actual edifici es va construir en dues fases, l’original de 1924 que comprèn la façana de la baixada del Carme i el primer cos de l’edifici i una ampliació de l’any 1954 realitzada seguint la línia arquitectònica de l’edifici que es va destinar a vivendes.
Complementant aquest edifici, encara que construïda posteriorment, trobem la Gasolinera Alameda, promoguda per Francisco Gozalbes, resident al Garatge Españoleto i obra del mateix arquitecte de l’hotel, Alfonso Fungairiño. D’aquesta estació de servei trobem un projecte de 1934, més ambiciós que la construcció actual, que preveia una vivenda per a l’administrador volant sobre la gasolinera i quatre vivendes de lloguer, que va ser rebutjat per motius econòmics. El projecte definitiu, va ser realitzat el 1936. Ambdós projectes preveien el trasllat de la font i la construcció del banc corregut adossat a ella, seguint l’últim l’eix simètric que forma la coberta de formigó armat. La construcció de la gasolinera es va haver de paralitzar per la guerra i es va portar a terme l’any 1941. Per a Sicluna i Zaragozà és l’única mostra del racionalisme a Xàtiva.
Finalment, l’últim edifici en ser construït és l’actual Casa de la Ciutat, originalment Banc d’Espanya. Es va construir als anys 50 per a traslladar les oficines del banc d’Espanya des de l’actual museu de l’Almodí sobre un solar a la Glorieta cedit per l’ajuntament que abans ocupava el Quiosc Navarro. Quan el Banc d’Espanya va decidir prescindir de la seua sucursal a Xàtiva es va cedir l’edifici a l’Ajuntament. No va ser fins a l’any 1980 durant el mandat de Manuel Casesnoves quan es va traslladar l’ajuntament de Xàtiva a l’edifici. El catàleg de Sicluna i Zaragozà destaca la bona construcció i l’adequació a l’entorn i les seues proporcions. Aquest és l’únic edifici de l’historicisme de postguerra que podem trobar a Xàtiva.
D’aquest conjunt cal destacar que no ha perdut la vitalitat de la resta de conjunts com el casc antic, degut a la instal•lació de dependències administratives i comercials i l’encertada restauració de la Gasolinera, que va traure a la llum el singular retaule publicitari.
Fonts consultades:
- SICLUNA, Ricardo i ZARAGOZÀ, Arturo. Catàleg del patrimoni arquitectònic del Terme de Xàtiva. Exm. Ajuntament de Xàtiva. 1983
- AMX LG-522. Expedient sobre la construcció de la casa Botella. 1906.
- AMX LG-525/1. Expedient sobre la construcció de l’Hotel Españoleto. 1924.
- AMX LG-2820/3. Projectes per a la construcció de la Gasolinera Alameda. 1934 i 1936.
- AMX LG-522. Expedients sobre l’estat del portal del Lleó i la seua demolició. 1904 i 1908.
- AMX LG-3272/2. Expedient sobre la reconstrucció del portal del Lleó a la Plaça del País Valencià.

Foto: Plànol de la façama de l'Hotel Españoleto. AMX LG-525/1