Història de Xàtiva

Xàtiva és una ciutat històrica situada en una àrea on, des d'antic ja hi havia assentaments, com ho testifica el jaciment conegut com la "Cova Negra", amb importants restes arqueològiques del paleolític mitjà.
En època ibèrica ja era un municipi organitzat, conegut amb el nom de Sait, pertanyent a la zona denominada Contestania, i que disposava d'un comerç actiu i emetia moneda pròpia.
La ciutat de Xàtiva, així com la seua àrea geogràfica, va ser prompte romanitzada. Situada al costat de l'estratègica Via Augusta, que anava de Roma a Cadis, tenia la categoria de municipi de dret llatí i el seu nom era Saetabis Augusta. Existia una important indústria de fabricació de teixits de lli.
Xàtiva va tindre bisbat en època visigòtica, mostra de la important població existent, prou nombrosa com per a tindre oberta una església al culte. Hi ha coneixement que diversos bisbes xativins van firmar les actes dels Concilis de Toledo, en el segle VI d.C.
En època musulmana va consolidar la seua importància, constituint-se en capital de Kora o districte administratiu. En el segle XI es va establir a Xàtiva la primera fàbrica de paper d'Europa.
Xàtiva es va incorporar a la civilització occidental amb el rei Jaume I, el 22 de maig de 1244, diumenge de Pentecosta. Dins de la nova organització política i administrativa, Xàtiva es constitueix com "sotsgovernació dellà el riu Xúquer fins el riu de Xixona", amb un territori que comprenia uns 500 pobles. Era la segona ciutat del Regne, votant en Corts després de València. En 1347, el rei Pere IV li va concedir el títol de Ciutat, per la seua fidelitat en la Guerra de la Unió.
La ciutat va ser bressol de dos papes, que van nàixer en la ciutat en els segles XIV i XV: Calixt III i Alejandro VI, els papes Borja, personatges de reconeguda importància en la política internacional del seu temps.
Els segles XV i XVI representen l'època de màxima esplendor de la ciutat. Durant les Germanies apareix el famós personatge conegut com "l'Encobert", figura principal en els convulsos moviments socials que van ser les Germanies, i en els que la ciutat de Xàtiva va ser protagonista important. En 1588 naix el pintor de fama universal José de Ribera "L'Españoleto".

Xàtiva va participar activament en el conflicte successori a la Corona d'Espanya, recolzant majoritàriament el pretendent de la Casa d'Àustria, l'Arxiduc Carlos d'Àustria, enfront del seu rival borbó, Felip V. En 1707, la seua fidelitat li costaria cara al resistir durament als Borbó. En represàlia, Felip V va manar incendiar i destruir la ciutat, i expulsar als seus habitants, canviant el nom de Xàtiva pel de "Colonia Nueva de Sant Phelipe". En senyal de desaprovació, la ciutat manté en l'actualitat el retrat de Felip V cap baix, en el Museu de Belles Arts.
La ciutat és bressol de personatges famosos, a banda dels papes citats i de l'Españoleto, com el Diputat en les Corts de Cadis de 1812, Joaquin Lorenzo Villanueva i el seu germà Jaime; de Francisco de Paula Martí, inventor de la taquigrafia i de la ploma estilogràfica; de Sant Jacinto Castañeda, etc.
Xàtiva va ser declarada Conjunt Històric-Artístic en 1982, per la riquesa monumental del seu nucli antic en general, i a la significació particular dels seus monuments més emblemàtics, declarats igualment Béns d'Interés Cultural.
Entre els seus monuments més representatius estan: el Castell, amb restes de distintes èpoques; la Col·legiata de Santa Maria (S. XVI-XX); l'Hospital Major de Pobres (S. XV-XVI); les ermites de Sant Fèlix (S. XIII); de Sant Josep (S. XVIII) i de Santa Anna (S. XVI); l'església de Sant Pere (S. XVII); la de Sant Francesc (S. XIV); la porta gòtica dels Trinitaris (S. XV), la casa natal del papa Alexandre VI (S. XVI); la Casa d'Alarcó (S. XVIII) o nombrosos palaus urbans de la noblesa xativina, de distintes èpoques.

FETS DESTACABLES DE LA HISTÒRIA DE XÀTIVA PREHISTÒRIA

Jaciment del Paleolític Mitjà. Restes humanes de l'home de Neandertal.

Edifici o Monument: COVA NEGRA.

ANTIGUETAT I EDAT MITJANA

Època ibèrica: ciutat que emet moneda.
Restes significatives: cap ibèric s. V a.C.; monedes; fortalesa.

Època romana: ciutat de dret llatí. Indústria de teixits de lli.
Restes significatives: columnes ermita Sant Feliu; làpides funeràries; torre romana.

Època visigòtica: Restes d'una basílica paleocristiana. Elecció de Bisbat. Participació de bisbes xativins en els Concilis de Toledo.

EDAT MITJANA: ÈPOCA MUSULMANA

Consolidació de la importància de la ciutat.

Segle XI: primera fàbrica de paper a Europa.

Redacció de l'obra "El collar de la coloma", d'Ibn Hazam de Còrdova.

Monuments, edificis o restes significatives: pila àrab; arc palau Pino Hermoso; conducció aigua; castell; plaça del Mercat; Torre del Sol.

EDAT MITJANA: ÈPOCA FORAL

Conquesta del rei Jaume I. Concessió de privilegis semblants als de València.

1250: concessió del privilegi reial per a poder fer Fira.

Capital de la Sots-Governació "dellà el riu Xúquer fins el riu de Xixona", amb un territori que comprenia més de 500 pobles.

Xàtiva, segona ciutat del Regne en importància i segona a votar en Corts.

1347: concessió del títol de Ciutat, per mitjà de privilegi reial.

Segles XIV-XV: Naixement dels futurs Papes Borja: Calixt III i Alejandro VI.

Conflicte social de Les Germanies: apareix el famós personatge "L'Encobert".

Edificis, monuments mes significatius:

Segles XIII-XV: Col·legiata, obres en la mesquita; Convent de Sant Doménec; Convent de Sant Francesc; Convent de la Trinitat; Convent de la Mercé; Convent de Santa Clara; Convent de Montsant; Aljub.

EDAT MODERNA

Segles XVI-XVII. Naixement del pintor José de Ribera "L'Españoleto".

Segle XVIII: Guerra de Successió: lloc de Xàtiva, saqueig i incendi i expulsió dels seus habitants per les tropes borbòniques del rei Felip V.

Xàtiva porta el nom de Sant Felip.

Edificis i/o monuments més significatius:

Segles XVI-XVII: Col·legiata; Hospital; Ermita de Sant Josep; Convent de Sant Agustí; Almodí; Convent de la Consolació; Convent del Carme; Convent de Sant Onofre el Vell; Convent de Caputxins; església de Sant Joan del Raval; Calvari; Ermita de Sant Antoni.

Segle XVIII: Mercat; Llonja; Casa de l'Ensenyança; Palau d'Alarcó; Sant Onofre el Nou; Calvari Alt; Calvari Baix.

EDAT CONTEMPORÀNIA

El diputat Joaquín Lorenzo Villanueva recupera el nom de Xàtiva en les Corts de Cadis, en 1811.

Xàtiva, capital de província: 1820-1823. Francisco de Paula Martí: inventor de la taquigrafia espanyola i de la ploma estilogràfica.

Edifici i/o monuments més significatius: Albereda; Estacions de FF.CC.; cementeri; teatre; plaça de bous.