Coneixent l'arxiu: "Carregaments i quitaments de censals fermats per los Jurats de la Ciutat de Xàtiva"

El censal va ser un instrument de crèdit molt estès durant l'època feudal, especialment des del segle XV. El receptor del préstec en metàl•lic (censatari), havia de comprometre’s al pagament d'una pensió anual (carregament de cens) a qui realitzava el préstec (censalista), fins que tornara (quitament) el capital inicial, és a dir, el principal del préstec. Com a aval del pagament el beneficiari del préstec "carregava" el censal sobre un bé immoble de la seua propietat, susceptible a ser executat en cas d'impagament de les pensions.

En censal podia ser per un determinat número d'anys, per una o més vides (vitalici). La modalitat més usual era la coneguda com "cens al quitar", és a dir, un cens perpetu redimible segons les necessitats del deutor.

Aquesta modalitat de crèdit va ser utilitzada tant en l'àmbit privat, sobretot per la noblesa valenciana, com en el públic, aquest pels municipis. És el cas del llibre que ens ocupa, on els Jurats del Consell de la Ciutat de Xàtiva recullen una sèrie d'operacions creditícies utilitzant el carregament de censal, i el quitament dels mateixos entre 1537 i 1688.

El tipus d'interès anual oscil•laria entre el 7,5% dels segles XV i XVI, el 5% per al segle XVII i el 3% per al segle XVIII. Una evolució negativa que, junt a altres factors, explicaria la no viabilitat d'aquest sistema financer i creditici en el set-cents.

"Carregaments i quitaments de Censals fermats per los Jurats de la Ciutat de Xàtiva".
1537-1688. Xàtiva.
Sense foliar. Valencià i llatí.
AMX, LB-352.