L'Arxiu

Qué es l’Arxiu?

Els arxius municipals s’han format atenent a un procés de recopilació documental conformat de manera natural, dins d’un marc temporal, per la institució que els ha generat, en aquest cas, l’ajuntament, i el desenvolupament de la funció que els és pròpia, es a dir: la administració i gestió de la ciutat.
En aquesta esfera temporal naix la doble perspectiva dels serveis que ofereix un arxiu municipal. D’una banda, la seua funció històrica que li vé atorgada en tant en quant conserva la documentació de segles passats i que explica la evolució de la institució municipal i de la vida social mateixa de la ciutat en el transcurs del temps. D’altra banda, la conservació de documents més recents en el temps es constitueix en el que denominem arxiu administratiu, i que determina l’altra funció de l’arxiu municipal. Aquesta documentació es a la que normalment recorris la pròpia administració i el ciutadà quan requereixen documents amb valor probatori de deures i drets, jurídics o econòmics, i que es presta sempre dins del marc legal d’accés a la informació.
Atenent aquestes necessitats, l’Ajuntament de Xàtiva treballa i s’esforça per fer realitat la recuperació de les nostres senyes d’identitat, dels nostres trets distintius, de la nostra memòria col·lectiva. L’Arxiu Municipal de Xàtiva, arxiu històric i administratiu, no sols s’aprofundeix en aquest sentit, alhora, es dóna resposta a una antiga aspiració ciutadana i professional. S’arrodoneix, en definitiva, un aspecte concret del projecte cultural, que es pretén fer realitat conjugant la dotació de serveis i d’infraestructures amb la recuperació i la rehabilitació del nostre patrimoni.
L’Arxiu Municipal suposa la dotació per a la nostra ciutat d’un espai cultural que entre tots hem de procurar convertir, amb la realitat de l’acció diària, en un instrument més que facilite la difusió cultural. La seua rendibilitat social, la seua utilitat és, doncs, una qüestió col·lectiva, una responsabilitat compartida.

Funcions de l’Arxiu

L’arxiu municipal de Xàtiva és el departament depenent de l’Ajuntament de Xàtiva que s’encarrega de la transferència, classificació i catalogació/inventari de la documentació municipal que s’hi gestiona als departaments municipals. Per tant, el treball principal s’hi refereix al tractament de la informació que concerneix als ciutadans de Xàtiva i la pròpia administració, en defensa dels seus drets o l’exigència dels seus deures. Un treball de tractament de la informació garantista, per tant, que permet de disposar d’un dels millors i més preciats bens d’una societat moderna: la informació.
El tractament sistematitzat d’eixa informació, mitjançant les modernes tecnologies, permet de recuperar ràpidament eixa informació, i posar-la a l’abast, o bé dels ciutadans que necessiten consultar expedients que els hi afecten, o bé de la pròpia administració que, constantment, necessita recórrer a la informació generada per a la multitud de gestions que realitza quotidianament.
Hi ha una diferenciació clara en la documentació municipal. Hi ha una històrica i una administrativa, marcada, és clar, per la cronologia. Com cal imaginar, cadascuna requereix un conjunt concret de normes, tècniques i coneixements aplicats per a la seua gestió.
Així mateix, hem de tenir en compte que un arxiu municipal no comprèn sols la documentació generada per la pròpia institució municipal, sinó que una de les seues finalitats és conservar i garantir la difusió del testimoniatge del sentir d'una ciutat, ja siga la evolució del seu caràcter urbanístic, o les seues transformacions socioeconòmiques. En este sentit, l'arxiu realitza un treball de recerca i adquisició de fons diferents al del propi consistori municipal, mitjançant les donacions particulars o la compra de documentació interessant per a la ciutadania, ja siga en llibreries de vell, antiquaris, fires, etc. Açò és el que en arxivística coneixem com fons incorporats.

Savex

El projecte SAVEX , desenvolupat per la Conselleria de Turisme , Cultura i Esport , és el principal projecte arxivístic gestionat per la Direcció General de Patrimoni Cultural i amb ell es pretén posar en marxa un sistema d'informació i gestió integral comuna a tots els arxius del Sistema Arxivístic Valencià a dotar-los d'una única eina de treball que permet no només la normalització dels procediments de treball arxivístic sinó, també, una major protecció, organització i difusió del patrimoni documental valencià.
L'objectiu final del projecte és l'ús d'aquesta aplicació de gestió documental per la totalitat dels arxius del Sistema Arxivístic Valencià , incloent els arxius de totes les Conselleries i les seves oficines , els arxius de l'administració local que vulguin integrar-se en el sistema.
L’Arxiu Municipal de Xàtiva ha sigut pioner es aquest aspecte, participant activament des dels seus inicis i actualitzant el seu catàleg a la nova aplicació informàtica que, en un futur no molt llunyà, permetrà als usuaris l’accés a la documentació des de qualsevol ordinador.

Gestiona

L’ajuntament de Xàtiva s’ha dotat d’una ferramenta informàtica dins el projecte d’e-Administració municipal, per tal d’agilitzar els tràmits administratius, tant per a la pròpia administració com per als ciutadans. Eixa ferramenta és la base de dades GESTIONA, mitjançant la qual tots els departaments municipals tramiten electrònicament els seus expedients des de la seua incoació fins l’arxiu en el propi departament.
GESTIONA també està implantada en l’arxiu municipal, amb l’afegit de que quan finalitzen els tràmits dels expedients en cada departament, el funcionari responsable el tanca definitivament, i el remet via GESTIONA a l’arxiu municipal, on es torna a obrir, i on es revisen totes les parts de l’expedient en qüestió –departament que remeteix, dades, noms, documents escanejats, etc.- i una volta comprovat que està tot correcte, es cataloga, assignant-li un número de Signatura Electrònica. És un projecte il·lusionant, novedós, que ens situa en l’àmbit de les noves tecnologies més avançades aplicades a l’àmbit de l’administració.

Història de l’Arxiu

L’edifici

L’Ordre dels Trinitaris fou fundada amb la finalitat de redimir els captius cristians en poder dels musulmans. Al llarg de la conquesta de València per Jaume I, anaren instal·lant-se en les distintes poblacions convents de la citada Ordre, entre elles, Xàtiva.
Sarthou ens diu que, segons els historiadors de l’Ordre Fra Vicent Calvo i Fra Josep Rodríguez, el Convent de Trinitaris de Xàtiva fou fundat l’any 1259. Igualment d’acord amb una cita de 1925 del mateix autor, de totes les fundacions monàstiques existents a Xàtiva, sols en quedaven dues de monges: les dels Convents de Santa Clara i la Consolació. Les altres, entre les que hi havia que comptar els Trinitaris, desaparegueren en les etapes de 1821 i 1835, en les desamortitzacions eclesiàstiques, destinant-se l’edifici a altres usos.
Per eixa època sabem, gràcies al Diccionari Geogràfic de Madoz, que en l’any 1845 l’edifici estava destinat a magatzem i que en ell vivien vàries famílies en règim de lloguer.
Posteriorment, l’edifici era utilitzat per a Casino Republicà, destí que va tenir fins l’any 1939, en que va estar incautat per a altres activitats. En l’any 1986, l’Ajuntament va acordar destinar-lo a Arxiu Municipal.
Per tant, es situa aquest Arxiu Històric i Administratiu al lloc en altre temps ocupat per l’Església de la Trinitat, peça arquitectònica fonamental del paisatge urbà de la Ciutat de Xàtiva des de l’Edat Mitja, objecte d’una tardana, i en paraules de Sarthou Carreres, bellíssima aportació gòtica a l’ornamentació de la seua portada. Suprimit el culte en el segle XIX, conta Madoz en el seu Diccionari que “se halla dedicada a la custodia de madería y otros instrumentos correspondientes a la ciudad, y en el resto habitan varias familias pagando alquiler de amortización”.
Es lamenta Sarthou en 1961 de la desaparició de la portada gòtica, i diu tenir com únic record la fotografia que tan esplèndidament il·lustra la seua situació fa cent anys, i tantes vegades s’ha reproduït en la bibliografia sobre la Ciutat de Xàtiva.
Redescoberta la portada de l’Església en 1979, l’Ajuntament de Xàtiva decideix, per acord de 17 de novembre de 1986, destinar l’edifici a Arxiu Municipal.
El plantejament d’aquest projecte es fa tant des dels requeriments específics de l’ús a que es destina, com des del reconeixement, que pretén ser explícit, del valor urbà que posseeix l’antiga Església de la Trinitat. Valor donat pel paper que la fotografia citada per Sarthou exerceix sobre la memòria col·lectiva de la Ciutat.

L’arxiu i els seus fons

Els fons documentals de l’arxiu municipal de Xàtiva comencen al segle XIX, encara que amb escassos documents, que s’incrementen, de manera limitada, en els segles XV al XVII. Aquesta escassesa documental es deu a que l’arxiu va ser cremat durant l’incendi i extermini de la ciutat de Xàtiva, al 1707, ordenat pel rei Felip V, durant la Guerra de Successió. És a partir del segle XVIII quan es disposa d’unes sèries documentals més continuades i que no cessarien de créixer, fins arribar als nostres dies.
La característica de l’Arxiu Municipal de Xàtiva no difereix molt de la de molts altres: els avatars derivats de conflictes, guerres, incendis, etc. Unit a la incúria d’algunes administracions, ha portat a la desaparició de nombrosos documents. No obstant això, en totes les èpoques hi ha hagut altres administracions que sí s’han preocupat en conservar el seu arxiu.D'època foral, és a dir, anterior a la pèrdua dels furs, es conserva un llibre d'actes del Consell de l'any 1378-1379, un llibre d'elecció dels Jurats de 1405-1406, i quatre inventaris de les actes del Consell municipal: de 1500, 1574, 1610 i 1618. Del segle XVIII existeixen referències de fins quatre inventaris i d’altres tres per al segle XIX. Juntament amb aquestos, també tenim constància de nombroses reclamacions a institucions i particulars per a que tornaren documentació pertanyent a l’Arxiu Municipal de Xàtiva, i dictant normes per a seguir un procediment en el préstec i devolució de documents.
Dins de la documentació més important, cal destacar el Llibre de Privilegis, el Liber privilegiorum civitatis et regni Valentie, ca. 1350, així com les Ordenanzas generales para el govierno político y económico de la ciudad de San Phelipe (Xàtiva), de 1750.
El segle XX significarà per a l’arxiu municipal de Xàtiva un procés dispar. Per a la primera meitat de la centúria, l’ajuntament comptarà amb els serveis del mateix, encara que marcat pel voluntarisme de les persones responsables i no per la normalitat en disposar d’un servei necessari en l’administració. Així va transcórrer fins 1961, quan es va jubilar l’arxiver, D. Carlos Sarthou Carreres. Des d’eixe any fins la dècada dels vuitanta no hi va haver un arxiu pròpiament dit, sinó atenent esporàdicament. A partir d’eixa dècada dels vuitanta, el consistori decideix normalitzar aquesta situació i es procedeix a inventariar la documentació i organitzar l’arxiu, i en 1991 s’inaugura un edifici digne i en condicions per a conservar, custodiar i servir la documentació municipal. En l’actualitat, les administracions que s’han succeït han anat consolidant un servei necessari per a la pròpia administració, els investigadors i els usuaris.