Coneixent l'arxiu: El "Procés de la Ciutat de Xàtiva contra Benigànim [...]"
Els processos de segregació de viles valencianes dels municipis dels que depenien en els segles XV i XVI en terres de reialenc, cal situar-los en un context històric concret. Sobretot, en l'evolució dels municipis valencians,quan pot donar-se per finalitzada la fase d'assentament d'aquests municipis des dels inicis de la conquesta. Un altre factor a considerar és la conjuntura econòmica favorable, el que duria a una altra sèrie de factors, com l'augment demogràfic, l'aparició d'oligarquies o elits municipals. Igualment, l'augment de la riquesa de determinades poblacions faria considerar la possibilitat de segregar-se dels municipis dels que depenien. Per descomptat, també en les necessitats financeres de la monarquia hispànica, que trobava en la concessió de privilegis de segregació una font de finançament important. I aquest procés es va concentrar, com hem dit, sobretot a les darreries del segle XV i primeres dècades del XVI. Va ser un fenomen comú al llarg del Regne de València, i Xàtiva ho va patir de ple. Tant en les ocasions en què les viles que ho demanaren ho aconseguiren, com en altres intents d'altres localitats que també ho van demanar, però els va ser denegat.
La primera localitat depenent de Xàtiva en sol·licitar-ho i concedir-se el privilegi va ser l'Olleria. En 1583 aconseguia ser universitat, i vila reial en 1588. Castelló de la Ribera s'hi separava en 1587. I Benigànim (el cas del procés del llibre que mostrem) aconseguia el seu privilegi en 1602. Tots aquests esdeveniments es traduïen en tensió i enfrontaments entre Xàtiva i les referides viles. Però també entre les instàncies reals i el municipi, pels intents de Xàtiva de que les viles que pretenien segregar-se continuaren sota la seua jurisdicció. Aquests processos generaven una nombrosa documentació. Com era bastant evident que les pretensions monàrquiques de recaptació pesarien més que la força de Xàtiva, normalment s'acabava per concedir el privilegi de segregació. A canvi, Xàtiva rebia com a compensació el dret a percebre una pensió anual de la vila segregada.
No obstant, això no significava que s'acabava l'enfrontament. Qüestions com la delimitació del terme, les atribucions de les autoritats de la vila segregada, les relacions d'aquesta vila amb Xàtiva, que continuava exercint la capitalitat, o els conflictes per les quantitats a abonar anualment, podien transformar-se en llargs processos i plets.
I aquest és el cas del llibre que mostrem. Entre 1602 i 1639, Xàtiva i Benigànim van mantenir un dur enfrontament legal per la pensió anual, censals i altres conceptes que la vila segregada havia de fer efectiva a Xàtiva, a molts dels quals s'hi oposava Benigànim.
"Procés original seguit per la Ciutat de Xàtiva contra Benigànim en l'Audiència, al voltant de la pensió anual que la mateixa responia a aquesta Ciutat. I una Certificació donada per Joan Benedicto Monfort, notari, per la que consten els Censos que Xàtiva responia en 1602, en que es va separar de la citada Vila".
1602-1639, Xàtiva.
575 fol. Valencià i llatí.
AMX, LB-253.